Membre de la resistència contra els nazis i fill d’un oficial executat per l’exèrcit rus a la Segona Guerra Mundial, Andrzej Wajda va fer del seu cinema una prolongació de la seva lluita contra la injustícia i el terror. Mort diumenge als 90 anys, Wajda no només era un dels grans del cinema polonès, sinó que la seva obra funciona com a recorregut per la convulsa Polònia del segle XX. Perquè tot i algunes excursions europees com Danton (amb Depardieu de protagonista) i les seves obres teatrals arreu del món, en el fons Wajda mai va deixar de filmar Polònia i d’explicar la seva història.
Es va donar a conèixer a finals dels anys 50 amb una trilogia sobre l’ocupació nazi ( A generation, Kanal, Cendres i diamants ) protagonitzada per Zbigniew Cybulskim. Waj-da no va ser un cineasta dòcil del règim comunista: va combatre la censura a través d’històries en clau al·legòrica com La terra promesa, nominada a l’Oscar, o més explícites, com L’home de marbre, que critica la corrupció política del govern, i L’home de ferro, que abordava la història del sindicat polonès Solidarnosc (Solidaritat), i es va endur la Palma d’Or al Canes del 1981.
Wajda no va deixar de treballar ni dirigir mai. El 2007, amb 81 anys, va abordar a Katyn la massacre en què les tropes de Stalin van eliminar les elits militars poloneses i va morir el seu pare. Entre el mig centenar de films que va dirigir també figuren Els posseïts (1988) amb Isabelle Huppert, Un amor a Alemanya (1983) amb Hanna Schygulla, Les senyoretes de Wilko (1978) i Pan Tadeusz (1999). Guanyador de l’Oscar honorífic l’any 2000, la seva última pel·lícula, el biopic Powidoki, sobre l’artista Wladyslaw Strzeminski, representarà Polònia en la pròxima edició dels Oscars.
No hay comentarios:
Publicar un comentario