The women

Ells no surten fisicament en el film de Diane English. Son la veu del telefon, el referent de pare enfeinat, el marit que enganye, l'empresari cabro. Son l'embolcall d'un de dones que sempre han estat protagonistes al cinema i que els hi posen cara, Meg Ryan, Annette Benning, Eva Mendes, o la insuperable Candice Bergen que enllaça amb la dona independent del cinema america. Un tuff a teleserie, a Sexo en Nueva York i un humor corrosiu va encadenant situacions i probabilitats.
Tocant tots el temes del temps actual, conciliacio, treball, atur, educacio, criatures, emigracio, familia, amants i amor, no en toca cap. Ni el metratge (114) ni tantes importants actrius donen temps. Negres, lesbianes, fumadores, models, adolescents semblen tancar i reduir l'ampli mon que tindria i que te la dona al davant. De fet es una peça teatral interpretada en tots els temps que mai cap gran director el cinema hagues gossat a filmara d'aquesta forma i manera. Una dona directora, que no sap aproparse al seu genere, als seus capricis i mesquineses que tambe hi son.
L'únic que ens queda clar al finalitzar el film es que no es Mujercitas, sino dones dones. D'una mena potser nomes, pero dones-dones.