viernes, 11 de julio de 2008

Postdata:te quiero

Original de la novel·lista Cecelia Ahern, amb adaptació de Steven Rogers i filmada per Richard Le Gravenese, guionista de El rey pescador, Los puentes de Madison, El hombre que susurraba a los caballos o El amor tiene dos caras, el director cedeix a la temptació de posar-se darrera la camera de nou desprès de Diarios de libertad, ja rodada amb la Hillary. Segurament instigat per la producció, l’èxit efímer, coetani i edulcorat de Sexe en Nova York i pensant que sempre havia tocat l’amor des de el punt de vista dels vius amb encert, s’enfronta amb unes gotes de Ghost a una historia de cartes d’amor que resulta buida, falsa i sensibleria a on n’hi hagin. El pes pesat del film es la doblement oscaritzada Hillary Swank, amb papers molt masculins i que s’ha decidit i ha demanat fer un gir a la seva carrera dotant-la per una vegada d’un paper femení tipus dones desesperades. Sempre, en els admiradors d’aquesta curiosa actriu, ens havia quedat la incertesa de veure com seria sense la caçadora de pell negre o la samarreta imperi suada tipus milió dollars baby, però a la PS. n’han fet un gra massa. Clar que cadascú es lliure de llegir el plec de cartes que et deixa el marit mort de càncer com vulguis de còmode però entre massa i poc. El film repassa l’enamorament de la parella a l’institut, el seu casament, les il·lusions adolescents, les dificultats d’aconseguir una feina que permeti estabilitat, el creure que tens un amor per sempre tot perseguint des del primer fotograma la llàgrima fàcil, entre el realisme emocional i el romanticisme mes socarrimat. Hillary no pot mantenir la serenitat d’una Meryl Streep davant una situació emotiva i tan sols al film, una mare, gran Kathy Bates una vegada mes, vigilant de la felicitat de la filla, s’emporta el millor paper on es l’única que toca de peus a terra. Intenta el film ser un tractat de com recuperar l’equilibri emocional desprès de perdre un ser estimat tal i com ja va passar en present, a Mi vida sin mi de la Coixet. Un tractat d’autoajuda vaja. Impresionants els actors, sense paper a mes a mes, i on s’ha d’incloure a Harry Continc Jr. I ressaltar que es interessant l’enfrontament inicial entre Hillary i el Butler, termopil dels 300 abans de morir-se i tot abans de que a les mans d’aquest novell director, el no sexe entre nova York i Irlanda es vagi fent una bola de sucre. Queda el dubte de si es cine negre dins de la comèdia romàntica o de terror psicològic tipus ring dins de la cambra del temps, quan des de el no res del mes enllà s’introdueix un ens dins la vida d‘una viuda que intenta superar el dolor, refer la seva vida, -on tindran una empremta decisiva las seves dues millors amigues, viatjar i si pot, tornar-se a enamorar. LaGravenese que diu estar esgotat desprès de fer el film, -no ens estranya -, i que vol tornar a treballar amb Butler. Ho pensa fer si pot amb un llibre de la Gina Gershon i el seu germà, Camp creepy time, un creuament humorístic de South Park i Harry Potter. Y hay mas estrenos; Dos colgaos muy fumaos: fuga de Guantánamo- Gente de mala calidad- Kung Fu Panda- Nevando voy- Posdata: te quiero- Prométeme- Un novio para Yasmina

No hay comentarios: